El ciutadà lluita pels seus drets, el dissenyador, l’ajuda

Cada vegada s’està utilitzant més el recurs d’involucrar l’usuari al procés de disseny, fins a tal punt, que sigui ell mateix el que prengui la majoria de decisions. Esdevé una estratègia molt útil en la majoria de casos, ja que l’usuari acaba molt més satisfet quan participa de manera activa dins del projecte. Tot i així, hi ha un àmbit del disseny on aquest mètode és imprescindible: la protesta i el canvi social.

Degut a la crisi financera en la que es troba submergida Espanya des dels darrers anys, ha augmentat la disconformitat, la rebel·lió i la protesta social per un canvi. És en aquest àmbit on el disseny juga un paper fonamental per a la comunitat. Tot i així, cal saber com administrar-lo per tal que sigui el més efectiu possible.

Tal i com argumenta Thomas Darwin al seu article FROM THE TOWNHALL INTO THE STUDIO: Design, Democracy and Community Resilience:   

“In order to make the best use of design as a tool for community change, we have to approach it as both capability and a mindset, make it as widely available as possible, and simoultaneously pursue designed solutions to specific problems and promote the overall resilience of our communities. […] Designers can make design tools and processes available to as many members of a community as possible, enabling them to create their own solutions to their own problems.”

El paper que ha de tenir el disseny en l’àmbit del canvi social és el de proporcionar eines i mètodes als ciutadans per tal que siguin ells mateixos els qui aconsegueixin lluitar pels seus drets i els qui trobin les seves pròpies solucions. És d’aquesta manera quan el disseny esdevé realment útil per a la població, ja que deixa de ser una relació jeràrquica on el dissenyador és l’artista (o en aquest cas, el protestant) i la comunitat, el públic i es converteix en una relació horitzontal, on el dissenyador fa arribar els seus coneixements i eines a la societat per tal de que aquesta pugui fer-se escoltar més fàcilment.

L’organització Poster 4 tomorrow, tot i que involucra l’usuari en la seva lluita contra les injustícies socials i els fa partíceps de la protesta (mitjançant l’elaboració de pòsters) no els ajuda a solucionar els seus problemes. Han aconseguit crear una plataforma on els usuaris puguin protestar i reivindicar els grans temes socials que afecten a la població, però només els fa reflexionar, no els proporciona les eines necessàries perquè siguin ells mateixos els que es moguin per aconseguir solucionar allò pel què protesten. Això, tal i com argumenta Thomas Darwin, és no aprofitar al màxim el potencial del disseny en aquest àmbit, és quedar-se un pas enrere.

“In my experience, we have created a wealth of techniques and forums for bringing people into dialog about their shared challenges. We have not done as much to equip people with the tools for building their capabilities to design solutions to those challenges.”

Per altre banda, ja hi ha estudis de disseny que sí que aconsegueixen anar més enllà, com és el cas d’Enmedio, que es dediquen a combatre les injustícies socials amb creativitat i bon humor, però sempre essent una ajuda pel ciutadà, un lloc on trobar els recursos necessaris perquè la veu dels afectats soni cada vegada amb més força.

No somos números és un dels projectes on van aconseguir que els afectats pels desnonaments es fessin sentir. Van realitzar un taller de fotografia dirigit per alguns dels seus professionals i es van dedicar a fer fotografies de tot aquell que es trobés en una situació crítica per culpa dels bancs. El 10 de gener de 2013 es van reunir centenars de persones davant de l’edifici de Caixa Catalunya de Barcelona i van enganxar cartells gegants amb les fotografies que havien fet al taller. També van fer postals on cadascú escrivia un missatge al director del banc i després s’enganxaven als llocs més visibles. La convocatòria va ser molt sonada i va sortir a tots els diaris del dia següent.

No somos númerosNo somos números

És un clar exemple de com el disseny pot esdevenir una plataforma d’ajuda per aquells qui més ho necessiten i com d’efectiu és fer que siguin els propis afectats els que es moguin i lluitin per canviar allò que els perjudica i que,  gràcies a que puguin tenir les eines necessàries al seu abast, no hagin d’esperar a que una altra persona ho faci per ells.

Tot i així, aquesta no és l’única manera d’ajudar al ciutadà a combatre les injustícies socials, sinó que se li poden oferir coneixements molt més amplis i generalitzats per tal que tingui una base sòlida en la que recolzar-se, i després sigui ell el que triï quin mètode vol utilitzar. Per exemple l’ ONG Diseño Social EN+ que es dediquen a fer cursets de formació on-line i presencials, on ensenyen als participants les eines bàsiques per a la creació de plataformes de comunicació i disseny orientades al canvi social. Tot i que aquest mètode sigui força més teòric, s’allunya molt de l’ensenyança tradicional i professors i alumnes es troben en una posició horitzontal, on tots aprenen de tots i tothom aporta coses noves i interessants.

Així doncs, podem dir que resulta molt més efectiu considerar el disseny com una eina d’ajuda al ciutadà i que siguin els propis afectats els que lluitin pel que volen aconseguir, ja que així la protesta esdevé més contundent, més significativa. A més, d’aquesta manera, tenen els recursos per realitzar la seva pròpia lluita, i no han d’esperar a que algú els solucioni els problemes (que d’altra manera resultaria menys acurat, personal i profitós.)

És per tot això que es pot constatar que la tendència d’involucrar l’usuari dins del procés de disseny esdevé quasi una obligació quan parlem de disseny social, per tal que pugui ser una eina útil per tanta gent com sigui possible, que per altre banda, és la seva principal funció.


Darwin, T. “From the Townhall into the studio: Design, Democracy, and Community Resilience.” The Journal of Design Strategies. Vol. 4, No.1 (Spring 2010): 29-33
http://www.ut-ie.com/articles/darwin-journal.pdf (Consulta 25 de febrer de 2015)

Martín, L. Enmedio. “No somos números.” 2013. Consulta 25 de febrer de 2015.  http://www.enmedio.info/postales-y-retratos-fotograficos-contra-los-desahucios-de-calatunya-caixa/

Matiné, H. Poster for Tomorrow. Consulta 25 de febrer de 2015.  http://www.posterfortomorrow.org/en/

Hidalgo, M. Diseño social EN+. Consulta 25 de febrer de 2015.  http://disenosocial.org/aulaprivada/

El ciutadà lluita pels seus drets, el dissenyador, l’ajuda

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s